Mikel de Epalza

Mikel de Epalza
M Epalza.JPG

Mikel de Epalza Ferrer (Pau, Francia, 18 de febrero de 1938 - Alicante, 6 de diciembre de 2008), arabista y traductor español.

Biografía

Hijo de Don Tomás de Epalza López de Lerena y de Doña Concepción Ferrer Bolart, nació y vivió en Pau, Francia, hasta los diez años. Jesuita (1954), obtuvo cuatro licenciaturas: dos en filosofía, una en teología católica y otra en filología semítica, y se doctoró en árabe medieval: se licenció en Filosofía Eclesiástica (Gregoriana, Sant Cugat del Vallès, 1961), en Filosofía y Letras (Filosofía) (Barcelona, 1963), en Filosofía y Letras (Filología Semítica, Árabe) (Barcelona, 1965) y en Teología Católica (Gregoriana, Lyon-Fourière, 1970). Fue diplomado en enseñanza del árabe audio-visual (Beirut-París, 1969) y doctor en Filosofía y Letras (Filología Semítica, Árabe) (Barcelona, 1967). Aprendió catalán a los 23 años.

Enseñó en las Universidades de Barcelona (1965), Lyon (1968), Túnez (1971), Argel y Orán (1973), Comillas-Madrid (1974), Autónoma de Madrid (1976) y Alicante (1979); se jubiló en 2007. Se casó con la catedrática de Estudios Árabes e Islámicos María Jesús Rubiera Mata (n.1942 - m.2009). Se especializó en el estudio de mudéjares y moriscos y editó y estudió la biografía del fraile mallorquín del XIV converso al islamismo Abdallah Anselm Turmeda, uno de los grandes autores de la literatura catalana medieval. Tradujo el Corán al catalán (2001) junto con los profesores Josep Forcadell y Joan Perujo y recibió por ello el Premio Nacional de Traducción del 2002. La obra incluye al final cinco estudios sobre el Corán, las traducciones hispánicas del mismo y la metodología del trabajo. Hasta ese momento sólo había dos versiones al catalán, una pérdida del siglo XIV desde la versión toledana al latín, y otra, moderna, sólo de versículos escogidos y no directa, sino desde el inglés. Fue también Premio Ciudad de Barcelona (dos veces, la primera por su tesis doctoral) y un gran defensor de la cooperación euro-mediterránea, especializado en las relaciones hispano-magrebíes.

Fue miembro del Comité de Redacción de la revistas Sharq Al-Andalus. Estudios Mudéjares y Moriscos (Teruel-Alicante), Aljamía (Oviedo), Qurtuba (Córdoba), Dirasat Andalusiyya (Túnez), Islamochristiana (Roma) y Bulletin Critique des Annales Islamologiques (El Cairo-París) y director del Proyecto de Investigación I+D del Ministerio de Educación, Ciencia y Cultura Concordancias lematizadas de las obras del Mancebo de Arévalo, años 1998-2001. Tuvo entre otros discípulos al profesor Luis Bernabé. Murió a consecuencia de un accidente de automóvil habido en mayo de 2008, tras unos meses de hospitalización, a los setenta años.

Sus herederos donaron la magnífica biblioteca del Dr Epalza (compuesta por más de 10.000 ejemplares) a la Universidad de Alicante.

Obra

  • La Tuhfa, autobiografía y polémica islámica contra el cristianismo, de 'Abdallah al-Taryumān (fray Anselmo Turmeda) (1971)
  • Mallorca bajo la autoridad compartida de bizantinos y árabes: siglos VIII-IX (1991)
  • Jesús entre judíos, cristianos y musulmanes hispanos (siglos VI-XVII) (Universidad de Granada, 1999)
  • El Corán y sus traducciones (Universidad de Alicante 2008).
  • (coord.) Traducir del árabe, Barcelona: GEDISA, 2004 (col. 'Manuales de traducción')
  • (dir. Congreso) (con FRANCO, F.), La rábita en el islam. Estudios interdisplinares. Congressos internacionals de Sant Carles de la Ràpita (1989, 1997), Sant Carles de la Ràpita-Alicante: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita-Universitat d'Alacant, 2004, 377 pp.
  • Alcorà. Traducció de l'àrab al català, introducció i cinc estudis. Barcelona: Proa, 2002.
  • Jesús entre judíos, cristianos y musulmanes hispanos (siglos VI-XVIII), Granada: Universidad, 1999.
  • Los moriscos antes y después de la expulsión, Madrid: Mapfre, 1997.
  • (dir.) L'Islam d'avui, de demà i de sempre, Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1994.
  • (dir.) L'expulsió dels moriscos. Conseqüències en el món islàmic i en el món cristià. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994.
  • (dir.) La ràbita islàmica. Història institucional, Sant Carles de la Ràpita: Ajuntament, 1992, 1994 (2 vl)
  • Fray Anselm Turmeda ('Abdallâh al-Taryumân) y su polémica islamo-cristiana. Edición, traducción y estudio de la Tuhfa. Roma: Accademia Nazionale dei Licei, 1971; Madrid: Hiperion, 1994
  • (con VILAR, J.B.) Planos y mapas hispánicos de Argelia (ss. XVI-XVIII), Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriores, 1988.
  • Jésus otage, Paris: Ed. du Cerf, 1988
  • (con RUBIERA, Mª Jesús) Xàtiva musulmana (segles VIII-XIII), Xàtiva: Ajuntament, 1987
  • (con RUBIERA, Mª Jesús) Toponimia árabe de Benidorm y su comarca / Toponímia àrab de Benidorm i la seva comarca, Alicante: Universidad, 1985.
  • (dir.) Études sur les morisques andalous en Tunisie, Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriores, 1973
  • Els banys àrabs valencians. Generalitat de València (1989)
  • Collecció urbanismo musulmá. Ajuntament de Benissa (1988)
  • Els noms àrabs de Benidorm. Universidad de Alicante (1985)
  • Anselm Turmeda. Ayuntamiento de Palma de Mallorca (1983)
  • Moros y moriscos en el Levante peninsular: introducción bibliográfica. CSIC (1983)
  • Toponimia mayor y menor de la provincia de Alicante. Listados por municipios. Confederación Española de Cajas de Ahorros (1983)
  • Anselm Turmeda, Autobiografía i atac als partidaris de la creu. Traducción, Curial Edicions (1978)

Fuente

  • "Necrológica", en El País, 8 de diciembre de 2008.

Wikimedia foundation. 2010.

Игры ⚽ Нужен реферат?

Mira otros diccionarios:

  • République du Bouregreg — République de Salé 1627 – 1668 Localisation de la République du Bouregreg sur la côte marocaine …   Wikipédia en Français

  • Mozarab — Page of Beato de Valladolid, representing the Apocalypse. X century. The Mozarabs (Spanish and Galician: mozárabes, IPA: [moˈθaɾaβes]; Portuguese: moçárabes, IPA:  …   Wikipedia

  • Anselm Turmeda — Tombe de Turmeda dans la médina de Tunis Anselm Turmeda, appelé par la suite Abdallah at Tarjuman (arabe : أبو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقي) où Tarjuman signifie « traducteur », né en 1355 à Palma de Majorque et… …   Wikipédia en Français

  • Miguel Asín Palacios — (1871–1944) was a Spanish scholar of Islamic studies and the Arabic language, and a Roman Catholic priest. He is primarily known for suggesting Muslim sources for ideas and motifs present in Dante s Divine Comedy, which he discusses in his book… …   Wikipedia

  • Al-Andalus — um 910 Al Andalus (arabisch ‏الأندلس‎) ist der arabische Name für die zwischen 711 und 1492 muslimisch beherrschten Teile der Iberischen Halbinsel.[1] Staatsrechtlich war al Andalus nacheinander eine von Kalif A …   Deutsch Wikipedia

  • Al-Madjus — Der Ausdruck al Madschūs (arabisch ‏المجوس‎, DMG al maǧūs) bezeichnete ursprünglich Anhänger des Zoroastrismus[1], insbesondere Priester oder Mager bzw. „Magier“.[2] Er schloss aber auch die übrigen iranischen Religionen ein.[3] Das Wort… …   Deutsch Wikipedia

  • Al-Madschus — Der Ausdruck al Madschūs (arabisch ‏المجوس‎, DMG al maǧūs) bezeichnete ursprünglich Anhänger des Zoroastrismus[1], insbesondere Priester oder Mager bzw. „Magier“.[2] Er schloss aber auch die übrigen iranischen Religionen ein.[3] Das Wort… …   Deutsch Wikipedia

  • Al-Madschūs — Der Ausdruck al Madschūs (arabisch ‏المجوس‎, DMG al maǧūs) bezeichnete ursprünglich Anhänger des Zoroastrismus[1], insbesondere Priester oder Mager bzw. „Magier“.[2] Er schloss aber auch die übrigen iranischen Religionen ein.[3] Das Wort… …   Deutsch Wikipedia

  • Christlich-islamischer Dialog — Der christlich islamische Dialog umfasst das Gespräch, die Begegnung, die Konfrontation und den theologischen Diskurs zwischen Christentum und Islam und ist Teil des interreligiösen Dialogs. Inhaltsverzeichnis 1 Historisches 2 Gegenwart 2.1… …   Deutsch Wikipedia

  • Christlich-muslimischer Dialog — In diesem Artikel oder Abschnitt fehlen folgende wichtige Informationen: Es fehlt die Darstellung des Dialogs vom 7. Jahrhunderts bis in die Neuzeit. Du kannst Wikipedia helfen, indem du sie recherchierst und einfügst …   Deutsch Wikipedia

Compartir el artículo y extractos

Link directo
Do a right-click on the link above
and select “Copy Link”