Presidente de la Generalidad de Cataluña

Presidente de la Generalidad de Cataluña
Presidente de la Generalidad de Cataluña
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg

Emblema de la Generalidad de Cataluña

Artur Mas.jpg
Titular
Artur Mas i Gavarró
Desde el 18 de diciembre de 2010
Tratamiento Muy Honorable Señor (Molt Honorable Senyor en catalán)
Residencia Casa de los canónigos (Barcelona)
Designado por Parlamento de Cataluña
Duración Cuatro años
Primer titular Berenguer de Cruïlles
Creación 1359
Sitio web www.gencat.cat

La Presidencia de la Generalidad de Cataluña ostenta la más alta representación de la Generalidad de Cataluña y la ordinaria del Estado en la comunidad autónoma de Cataluña (España). Asimismo, dirige y coordina la acción del Consejo Ejecutivo o Gobierno. Es escogida por el Parlamento de Cataluña de entre sus diputados y nombrado por el Rey.

Como más alta representación de la Generalidad de Cataluña, le corresponde la convocatoria de las elecciones al Parlamento de Cataluña. Como representante ordinario del Estado en Cataluña, le corresponde el promulgar en nombre del rey las leyes de Cataluña y ordenar que se publiquen, así como ordenar la publicación en el Diario Oficial de la Generalidad de Cataluña del nombramiento del Presidente del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña.

Listado de presidentes de la Generalidad de Cataluña

Van numerados, R indica que repitió en el cargo. La lista está ordenada por el año de investidura (entre paréntesis).


Siglo XIV - Siglo XV - Siglo XVI - Siglo XVII - Siglo XVIII - Siglo XX - Siglo XXI

Siglo XIV

Siglo XV

Siglo XVI

  • 42. Ferrer Nicolau de Gualbes (1503)
  • 43. Gonzalo Fernández de Heredia (1504)
  • 44. Lluís Desplà i d'Oms (1506)
  • 45. Jordi Sanç (1509)
  • 46. Joan d'Aragó (1512)
  • 47. Jaume Fiella (1514)
  • 48. Esteve de Garret (1515)
  • 49. Bernat de Corbera (1518)
  • 50. Joan Margarit i de Requesens (1521)
  • 51. Lluís de Cardona i Enriquez (1524)
  • 52. Francesc de Solsona (1527)
  • 53. Francesc Oliver i de Boteller (1530)
  • 54. Dionís de Carcassona (1533)
  • 55. Joan Pasqual (1536)
  • 56. Jeroni de Requesens i Roís de Liori (1539)
  • 57. Miquel Puig (1542)
  • 58. Jaume Caçador (1545)
  • 59. Miquel d'Oms i de Sentmenat (1548)
  • 60. Onofre de Copons i de Vilafranca (1551)
  • 61. Miquel de Ferrer i de Marimon (1552)
  • 62. Joan de Tormo (1552)
  • 63. Miquel de Tormo (1553)
  • 64. Francesc Jeroni Benet i Franc (1554)
  • 65. Pere Angel Ferrer i Despuig (1557)
  • 66. Ferran de Lloaces i Peres (1560)
  • 67. Onofre Gomis (1563)
  • 68. Francesc Giginta (1566)
  • 69. Benet de Tocco (1569)
  • 70. Jaume Cerveró (1572)
  • 71. Pere Oliver de Boteller i de Riquer (1575)
  • R. Benet de Tocco (1578)
  • 72. Rafael d'Oms i Llull (1581)
  • 73. Jaume Beuló (1584)
  • 74. Francesc Oliver de Boteller (1587)
  • 75. Jaume Caçador i Claret (1590)
  • 76. Miquel d'Agullana i de Miquel (1593)
  • 77. Francesc d'Oliver de Boteller (1596)
  • 78. Francesc Oliveres (1598)
  • 79. Jaume Cordelles i Oms (1599)

Siglo XVII

  • 80. Bernat de Cardona i Queralt (1602)
  • 81. Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai (1605)
  • 82. Onofre d'Alentorn i de Botella (1608)
  • 83. Francesc de Santjust i de Castre (1611)
  • 84. Ramon d'Olmera i Alemany (1614)
  • 85. Miquel d'Aimeric (1616)
  • 86. Lluís de Tena (1617)
  • 87. Benet de Fontanella (1620)
  • 88. Pere de Magarola i Fontanet (1623)
  • 89. Francesc Morillo (1626)
  • 90. Pere Antoni Serra (1629)
  • 91. Esteve Salacruz (1632)
  • 92. García Gil Manrique Maldonado (1632)
  • 93. Miquel d'Alentorn i de Salbà (1635)
  • 94. Pau Claris i Casademunt (1638)
  • 95. Josep Soler (1641)
  • 96. Bernat de Cardona i de Raset (1641)
  • 97. Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç (1644)
  • 98. Andreu Pont (1647)
  • 99. Paolo de Rosso (1650)
  • 100. Francesc Pijoan (1654)
  • 101. Joan Jeroni Besora (1656)
  • 102. Pau d'Àger i d'Orcau (1659)
  • 103. Jaume de Copons i de Tamarit (1662)
  • 104. Josep de Magarola i de Grau (1665)
  • 105. Joan Pagès i Vallgornera (1668)
  • 106. Josep de Camporrells i de Sabater (1671)
  • 107. Esteve Mercadal i Dou (1674)
  • 108. Alfonso de Sotomayor (1677)
  • 109. Josep Sastre i Prats (1680)
  • 110. Baltasar de Muntaner i de Sacosta (1683)
  • 111. Antoni de Saiol (1686)
  • 112. Benet Ignasi de Salazar (1689)
  • 113. Antoni de Planella i de Cruïlles (1692)
  • 114. Rafael de Pinyana i Galvany (1695)
  • 115. Climent de Solanell i de Foix (1698)

Siglo XVIII

1716: Promulgación del Decreto de Nueva Planta. Primera supresión de la Generalidad de Cataluña

Siglo XX

2 de agosto de 1931: Primera restauración de la Generalidad de Cataluña.
  • 122. Francesc Macià i Llussà (1931) ERC
  • 123. Lluís Companys i Jover (1934) ERC
1934: Segunda supresión de la Generalidad de Cataluña por la Proclamación del Estado Catalán en octubre de 1934.

Segunda restauración en febrero de 1936.

  • 123. Lluís Companys i Jover (1934) ERC Repuesto en su cargo.
1939: Dictadura del general Franco. Tercera supresión de la Generalidad de Cataluña, presidentes en el exilio:
29 de septiembre de 1977: Tercera restauración de la Generalidad de Cataluña; Josep Tarradellas vuelve del exilio como presidente.
  • 126. Jordi Pujol i Soley (1980) CiU

Siglo XXI

Línea temporal desde 1931


Wikimedia foundation. 2010.

Игры ⚽ Поможем написать реферат

Mira otros diccionarios:

  • Presidente de la Generalidad de Cataluña — El Presidente de la Generalidad de Cataluña actualmente es escogido por el Parlamento de Cataluña de entre sus diputados y nombrado por el Rey. El Presidente es la más alta representación de la Generalidad de Cataluña y es el representante de la… …   Enciclopedia Universal

  • Generalidad de Cataluña — Emblema de la Generalidad de Cataluña. La Generalidad de Cataluña (en catalán y oficialmente: Generalitat de Catalunya[1] ) es el sistema institucional en que se organiza …   Wikipedia Español

  • Palacio de la Generalidad de Cataluña — Saltar a navegación, búsqueda Para otros usos de este término, véase Palacio de la Generalidad. El Palacio de la Generalidad (Palau de la Generalitat en catalán) es la sede de la Presidencia de la Generalidad de Cataluña y es uno de los pocos… …   Wikipedia Español

  • Generalidad de Cataluña — La Generalitat de Cataluña (Diputación General, traducido literalmente) es el órgano de autogobierno de Cataluña. Está formada por tres instituciones: ● El Parlamento de Cataluña ● El Gobierno o Consejo Ejecutivo ● El Presidente de la Generalidad …   Enciclopedia Universal

  • Medalla de Oro de la Generalidad de Cataluña — La Medalla de Oro de la Generalidad de Cataluña (oficialmente, en catalán, Medalla d Or de la Generalitat de Catalunya) es una distinción honorífica otorgada por la Generalidad de Cataluña con la que el gobierno catalán distingue cada año, desde… …   Wikipedia Español

  • Consejo Consultivo de la Generalidad de Cataluña — El Consejo Consultivo de la Generalidad de Cataluña es un organismo de carácter consultivo, creado en 1981 que dictamina sobre la adecuación al Estatuto de autonomía de Cataluña de los proyectos o proposiciones de ley sometidos a debate y… …   Wikipedia Español

  • Departamentos de la Generalidad de Cataluña — Saltar a navegación, búsqueda Departamento es la denominación histórica que recibe el ministerio en la Administración de la Generalidad de Cataluña, sistema institucional en que se organiza políticamente el autogobierno de Cataluña. La regulación …   Wikipedia Español

  • Comisariado de propaganda (Generalidad de Cataluña) — El Comisariado de propaganda (en catalán:Comissariat de propaganda) fue una oficina de la Generalidad de Cataluña que desempeñó un papel propagandístico destacado durante la Guerra civil española. Sirvió de modelo para otras oficinas similares… …   Wikipedia Español

  • Consejerías de la Generalidad de Cataluña — Desde el 28 de noviembre de 2006, con la toma en el poder del presidente de la Generalidad José Montilla Aguilera, el Gobierno de Cataluña está conformado por trece consejerías (conselleries en catalán), cuyas sedes se encuentran en Barcelona. En …   Wikipedia Español

  • Diario Oficial de la Generalidad de Cataluña — Saltar a navegación, búsqueda El Diario Oficial de la Generalidad de Cataluña, oficialmente y en catalán Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya y abreviado, DOGC, es el medio de publicación oficial de las leyes de la Comunidad Autónoma de… …   Wikipedia Español

Compartir el artículo y extractos

Link directo
Do a right-click on the link above
and select “Copy Link”