Carmen Karr

Carmen Karr

Carmen Karr

Carmen Karr
Nacimiento 16 de marzo de 1865
Bandera de España España, Barcelona
Nacionalidad española
Ocupación periodista, escritora, feminista, musicóloga y publicista
Cónyuge Josep Maria de Lasarte
Hijos Montserrat, Joan Alfons, Paulina y Carme

Carmen Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de marzo de 186529 de diciembre de 1943) fue periodista, escritora, feminista, musicóloga y publicista.

Contenido

Biografía

De madre italiana (muerta cuando Carme Karr era una niña y criada por su nodriza, que se convirtió en su madrastra) y padre francés (ingeniero metalúrgico), sobrina del novelista Alphonse Karr, se casó con Josep Maria de Lasarte y de Janer (1890) y tuvieron cuatro hijos: Montserrat, Joan Alfons, Paulina y Carme. Fue una de las promotoras más adelantadas del feminismo catalán de principio del siglo XX, como Dolors Monserdà, con quien colaboró. Su feminismo, que abogaba por dotar las mujeres de herramientas que las capacitaran tanto para el ejercicio de una profesión como para la igualdad de derechos, quedó ampliamente expuesto en Feminal -suplemento de La Ilustración Catalana-, revista que dirigío desde 1907 hasta 1917 y dónde también firmaba con el pseudónimo Joana Romeu. También colaboró en el Diario de Barcelona, La Veu de Catalunya, Or i Grana (1906-1907, donde defendió la causa de Solidaritat Catalana), Orfena (1916-17), La Quitxalla (1922-23), La Actualidad, Día Gráfico y Las Provincias de Valencia, a veces con el pseudónimo de Xènia, que hacía alusión al Xenius de Eugenio d'Ors, con quien polemizó en "Joventut".

En 1902 publicó en Joventut las primeras narraciones firmadas con el pseudónimo L'Escardot y Una liceista, a las cuales seguirían los escritos en prosa Volves, 1906, y Clichés, 1906, su mejor obra, novela centrada en la problemática de la mujer de la mediana burguesía, y las obras teatrales Un rayo de sol, 1908; Los ídolos, 1911; Caridad, 1918. Otras obras suyas son la novela La vida de Joan Franch, 1912 (premiada en los Juegos Florales con la Copa del Consistorio y editada por "Lectura Popular"), y las de narrativa infantil, Cuentos de la abuela (1934), Garba de cuentos (1935), El libro de Puli (1942), Nick (cuento de medianoche) (1931), Cuentos a mis nietos (1932) y un largo etcétera.

Fue impulsora y presidenta tanto del Comité Femenino Pacifista de Catalunya, organización antibelicista creada el 1915, como de Acción Femenina (1921), y de la Llar (Hogar) (1913), primera residencia para una ampliación de estudios de profesoras y estudiantes y Escuela de la Mujer. También reclamó el derecho de padres y madres de familia a intervenir en la enseñanza en las escuelas, y a formar parte de juntas de inspección.

Tuvo una actuación destacada -especialmente como conferenciante (fue la primera mujer en hablar en el Ateneo Barcelonés)- tanto en la defensa del mejoramiento (exigiendo el derecho a voto, reinvindicación que transmitió al presidente Macià) como de la modernización de la enseñanza de las mujeres, que les permitiera trabajar al mismo nivel que los hombres y les diera un sustrato cultural lo suficiente importante como en la reivindicación del derecho de voto de las mujeres; además, reivindicaba el derecho de las mujeres solas a ser autónomas, a tener una función social y un lugar útil en la sociedad; para las mujeres trabajadoras, reclama una bolsa de trabajo, escuelas de trabajo realmente professionalizadoras y mutualidades para encarar el trato laboral discriminatorio basado en la maternidad. Dirigió el Pabellón de la Mujer en la Exposición Universal de 1929, donde mostraba el trabajo de mujeres de toda España e intentaba deshacer prejuicios de la época.

Muy aficionada a la música, dio a conocer un cierto número de canciones, para una voz y piano, compuestas por ella sobre versos de diferentes autores, especialmente de Apel·les Maestres; el texto de los Goigs de la Virgen María de Pompeia fue su obsequio a los capuchinos.

La Generalidad de Cataluña instituyó los premios memorial Carme Karr para la igualdad de oportunidades hombre-mujer en los medios de publicidad y de información periodística catalanes; también le ha dedicado (decreto 232/2008, de 2 de diciembre) el Centro de Formación de Personas Adultas Carme Karr, situado en el Centro Penitenciario Lledoners. Se le ha dedicado una calle en Sarriá (Barcelona), Montgat, Sant Vicenç de Castellet y Sant Quirze del Vallès. Durante muchos años residío en la calle Duquessa d'Orleans 17 en Sarriá (Barcelona). En Sarrià también le han dedicado una de las salas de la Casa Orlandai. Ha sido seleccionada como candidata a persona más sabia de Catalunya, en el ámbito de las humanidades, entre 25 [personas, a iniciativa de la organización Capital de la Cultura Catalana, y ha sido votada como uno de los 5 finalistas en este apartado. Es la tatarabuela de Maria Senpau Sanchez-Cuervo y abuela de Dolores Balcells de Lasarte.

Obras

  • De la vida d'en Joan Franch. Barcelona: Il·lustració Catalana, Lectura popular biblioteca d'autors catalans 53, 1913.
  • La Fi del Lliure. Barcelona: l'Avenç Grafic, La novel·la d'ara 77, 1924.

Narrativa breve

  • Bolves: quadrets. [pseud. L'Escardot] (prólogo de Lluís Via). Barcelona: L'Avenç, Biblioteca popular de L'avenç 52, 1906.
  • Clixés: estudis en prosa. [pseud. L'Escardot] Barcelona: Joventut [Fidel Giró], 1906. Barcelona. 268 p. ; 8º mlla. (reedición por Horsori Editorial en la colección Clàssiques Catalanes núm. 5, 2008)
  • Por la dicha. Barcelona: Publicaciones Mundial, Colección: La novela femenina; any 1, n. 22; 1925.

Narrativa infantil y juvenil

  • Nick: conte de mitja nit (con ilustraciones de Lola Anglada). Barcelona: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, Obra de Previsió, Cultura i Beneficiència, 1931.
  • Cuentos a mis nietos (con ilustraciones de Rosario de Velasco). Burgos: Hijos de Santiago Rodriguez, 1932.
  • Contes de l'àvia (con ilustraciones de Maria y Clotilde Cirici Pellicer). Barcelona: Llibreria Bonavia, 1934.
  • Garba de contes. Girona: Dalmau Carles, Pla Editors, 1935.
  • El libro de Puli; con ilustraciones de Mariona Lluch. Barcelona : Ars, 1942.

Teatro

  • Un raig de sol, 1908 (comedia).
  • Els Ídols: quadre en un acte y en prosa. Barcelona: Bartomeu Baxarias, col. De tots colors, 1911.
  • Caritat, 1918.

Crítica literaria o ensayo

  • Cultura femenina. Estudi i Orientacions. Barcelona: L'Avenç, 1910. Conferencies en el "Ateneu Barcelonés" los días 6, 13 y 20 de abril de 1910.
  • (Co-autora) Educación Femenina, Ciclo de conferencias desarrolladas en el Ateneo Barcelonés, Días 31 de enero y 1,3, 4 y 5 de febrero de 1916, Ed.Librería Parera, Barcelona.
  • La Llar (el Hogar): residència d'estudiantes i professores i Escola de la Dona a Barcelona. Barcelona : Impremta La Renaixensa, 191?. Opuscle informatiu de les condicions d'estada. "Subvencionat en sa fundació per l'Excm. Ajuntament i per particulars. Presidit per la Sereníssima Sra. Infanta Da. Pau de Borbó, princesa de Baviera. Fundat i dirigit per Da. Carme Karr desde primers de l'any 1913".

Partituras

  • Cansons [sic]; letra de Apel·les Mestres. Barcelona?: ca. 1903. Contiene: Preludi de primavera i Cansó trista.
  • La Mort del rossinyol, 1903
  • Las Aranyas, 1903
  • Flors d'escardot cançons catalanes, 1907. Barcelona (Rambla de S. José, 29) : Sindicato Musical Barcelonés Dotesio, cop. 1907

1 partitura (15 p.). Con letra - Canto y piano. Contenido: Canço de la tarda / poesia d'Apel·les Mestres ; Canço d'esperança / poesia de Marian Aguiló ; Canço d'abril / poesia d'Apel·les Mestres ; Vesprada / poesia d'Apel·les Mestres ; Nota de tardor / poesia d'Apel·les Mestres ; La dida de l'infant / poesia d'Àngel Guimerà.

  • Orquídea lieder para canto y piano, 1916
  • La Non non dels papellons
  • La filla de Maria
  • La Mort de la Verge
  • Tranzit. Género: Lied (salón), 1906. Disposición partitura: 1 V, piano. Edición: Ilustració Catalana-Feminal, nº 31-334, 31-X-1907.
  • El testament d'Amèlia (1908, zarzuela, junto con Joan Baptista Espadaler i Colomer)
  • Poema “L’enamorat a l’enamorada” de Caterina Albert ("La Tralla", 1907), musicado por Carme Karr.

Bibliografía

  • AINAUD de LASARTE, Josep M.: "Carme Karr i Alfonsetti. Feminista : Escriptora" en Josep M. Ballarín i Monset, Josep M. Ainaud de Lasarte, Marià Busquets i Maria Guillén i Selva: La nostra gent. Història de Catalunya : Vol. 3. El temps del modernisme. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1988, p. 57-59
  • AINAUD de LASARTE, Josep M.: "Carme Karr, escriptora i feminista" , Serra d'Or (Barcelona), núm. 409, enero de 1994, p. 20-23.
  • AINAUD de LASARTE, Josep M.: "Carme Karr i Alfonsetti." (libro en imprenta, con la colaboración de Mònica Pagès)
  • ARAGÓ, Narcís-Jordi: "Carme Karr a la vila morta", Revista de Girona (Gerona), núm. 166, septiembre-octubre de 1994, p. 6.
  • ARNAU, Carme: "El feminisme a l’Ateneu Barcelonès i a «Feminal»: Carme Karr" , Serra d'Or (Barcelona), núm. 561, septiembre de 2006.
  • ARNAU, Carme: "Carme Karr i Feminal" , Revista de Catalunya (Barcelona), núm. 221, octubre de 2006, p. 85-96.
  • BABRA BLANCO, Antoni. "Estudi de la cultura femenina segons Carme Karr, dins el catolicisme social de la primeria del segle XX." Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya. Separata de: Revista catalana de Teologia ; núm XXX/1, (2005) P. 156-183.
  • EDO, Pepa: "Dones i ciutat a la Barcelona del segle XX", 2004. Tesis UAB.
  • PANCHÓN, Carme i GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep: "Carme Karr i el feminisme com a problema d'educació social" dins Pilar Heras i Conrad Vilanou (ed): Pedagogia del segle XX en femení. Barcelona: Facultat de Pedagogia, Universitat de Barcelona, 2000, p. 31-36
  • POLO, Irene: "La dona que treballa a l'Exposició", Imatges. Setmanari gràfic d'actualitats. (Barcelona), año 1, núm. 7, 23 de julio de 1930.
  • PESSARRODONA, Marta: "Carme Karr Alfonsetti, la Ur-feminista catalana" dins Donasses. Barcelona: Destino, p. 22-31.
  • TARROJA MARCO, Rosa: "Carme Karr: ut musica et poesis". Catalunya música: Revista musical catalana, ISSN 1136-7458, Núm. 207, 2002, p. 7-8.
  • Historia y Vida núm. 84. Extra. 1997.
  • CD "Compositores catalanes. Generació modernista". Maria Teresa Garrigosa (soprano) y Heidrun Bergander (piano). La mà de guido. Dip.leg. B-45116-2008.
  • CD Joan Cabero. "Àngel Guimerà i els seus contemporanis: textos musicats". Barcelona: PDI - Generalitat de Catalunya, DL 1995.

Conferencias (Memorial Carme Karr en el Ateneu Barcelonès; registro sonoro):

  • Teresa Pàmies, "La obra periodística de Carme Karr: revista Feminal"; 24-2-1994.
  • Mariàngela Cerdà, "La obra literaria de Carme Karr"; 3-3-1994.
  • Isabel Segura, "Su pensamiento feminista"; 21-3-1994.

Enlaces externos

Wikiquote

Obtenido de "Carmen Karr"

Wikimedia foundation. 2010.

Игры ⚽ Поможем написать курсовую

Mira otros diccionarios:

  • Manuel Ainaud — de frente con Francesc Macià a su derecha, en 1932. Manuel Ainaud Sánchez (Barcelona, 17 de abril de 1885 – 28 de diciembre de 1932) fue un pedagogo y artista español, Director General de la «Asesoría Técnica de la Comisión de Cultura» del …   Wikipedia Español

  • Joan Ainaud de Lasarte — Joan Ainaud de Lasarte. Barcelona, 25 de marzo de 1919 5 de noviembre de 1995. Fue historiador y crítico de arte español. Contenido 1 Biografía 2 Obras 3 Reconocimientos …   Wikipedia Español

  • Joventut (revista) — Joventut (en español: Juventud) fue una revista semanal en catalán de literatura, artes y ciencias publicada en Barcelona (España) entre 1900 y 1906. A pesar de rechazar el epíteto, fue ardiente defensora del Modernismo, y en cuanto a la música… …   Wikipedia Español

  • literature — /lit euhr euh cheuhr, choor , li treuh /, n. 1. writings in which expression and form, in connection with ideas of permanent and universal interest, are characteristic or essential features, as poetry, novels, history, biography, and essays. 2.… …   Universalium

  • The Edge of Night — Original main title (1956–1967) Also known as Edge of Night Genre Soap opera Created by Irving Vendig …   Wikipedia

  • MUSICALES (TRADITIONS) - Musiques de l’Islam — Les musiques d’une vaste région géographique allant de l’Asie centrale à l’Atlantique constituent les branches d’une même famille musicale ayant pris racine dans les foyers culturels du Proche Orient et du Moyen Orient. En dépit de leurs… …   Encyclopédie Universelle

  • un — un, une [ œ̃, yn ] adj. numér. et qualificatif, n., art. et pron. indéf. • Xe; lat. unus REM. On ne fait généralt pas l élision devant un adj. numér. non suivi de décimales : une pièce de un franc, mais un homme d un mètre quatre vingt cinq. I ♦… …   Encyclopédie Universelle

  • List of One Life to Live characters — This is a list of characters that have appeared on the soap opera One Life to Live . For current characters, see List of One Life to Live cast members.A;Gwendolyn Lord Abbott: Joan Copeland (1978 1979) Schemering, Christopher. The Soap Opera… …   Wikipedia

  • Cine de barrio — Título Cine de barrio Género Programa de cine País de origen  España Duración 180 minutos …   Wikipedia Español

  • List of Hope & Faith episodes — This is a list of Hope Faith episodes. Contents 1 Episode list 1.1 Season 1: 2003 2004 1.2 Season 2: 2004 2005 1.3 Season 3: 2005 2006 …   Wikipedia

Compartir el artículo y extractos

Link directo
Do a right-click on the link above
and select “Copy Link”