Seròs

Seròs
Bandera Escudo
País  España • Com. autónoma  Cataluña • Provincia  Lérida • Comarca Segriá Ubicación 41°27′55″N 0°24′42″E / 41.46528, 0.41167Coordenadas: 41°27′55″N 0°24′42″E / 41.46528, 0.41167 • Altitud 102 msnm • Distancia 26 km a Lérida Superficie 98 km² Población 1.867 hab. (2010) • Densidad 19,05 hab./km² Gentilicio serossenc/a; serossà/serossana Código postal 25183 Alcalde (2007) Gabriel Pena i Remolà

Seròs es un municipio de la comarca del Segriá, en la provincia de Lérida, situado al SO. de la comarca, en el límite con Aragón y a la derecha del río Segre.

Evolución demográfica

1900	1930	1950	1970	1981	1986
2.683	3.015	2.657	2.245	1.948	1.939

Comunicaciones

Hace parada la línea nocturna de autobús NL1 Lérida - La Granja de Escarpe

Economía

Agricultura de regadío. Ganadería bovina y porcina. Industria agropecuaria.

Historia

El riu Segre en el seu curs inferior travessa del nord-est al sud-oest tot el Pla de Lleida però a partir d’Alcarràs entra en una vall cada cop més estreta fins arribar a trobar-se amb el Cinca davant de la Granja d’Escarp. Aquestos vint quilòmetres de recorregut encaixat entre tossals i serres als dos costats són allò que podem denominar com Baix Segre. Soses i Torres de Segre esdevenen la porta d’aquesta important via de comunicació natural que permet des de l’Ebre pujar al Pirineu. La presència de l’aigua del riu ha fet també especialment fèrtil aquesta terra, regada per sèquies que cada cop la portent més lluny de la llera. Els recursos naturals agropecuaris es complementen amb el potencial miner de Montmeneu, el cim culminant del Segrià amb 494,9 metres. Aquestes favorables condicions d’habitabilitat han fet que des de molt antic l’home ocupés les terres del Baix Segre per a viure-hi. Els seus testimonis es remunten al començament de l’edat del Bronze i poc a poc el nombre d’assentaments ha anat augmentant fins arribar a ser una de les zones de Catalunya més rica en restes arqueològiques. En el terme municipal de Seròs podem destacar les necròpolis dels camps d’urnes de Roques de Sant Formatge i Pedròs i el poblat i església paleocristiana i visigòtica del Bovalar. Al centre de la població destaca l’església parroquial de Santa Maria, construïda l’any 1745 i el Palau dels Montcada, desprès de Medinaceli; actualment molt degradat. A la sortida de la població, a 2 km en direcció a la Granja d’Escarp hi ha la casa trinitària d’Avinganya (s. XIII-XIX), primera casa trinitària de la Península Ibèrica i actual seu del Centre d’Arqueologia de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida La vila pertangué a la corona fins el 1212, a partir d’aquest any fou cedida a Constança d’Aragó, filla del rei Pere I, en casar-se amb el senescal Guillem Ramon de Montcada, donació confirmada el 1233 pel rei Jaume I, a partir d’aquests moments queda vinculada a la baronia d’Aitona dels Montcada, els quals a partir de 1722 es fusionaran amb els ducs de Medinaceli. Servei d’Arqueologia de l’IEI Podreu trobar més informació del patrimoni històric i natural de Seròs en l'apartat de turisme, per anar-hi feu click aquí: turisme

Lugares de interés

* Iglesia de Santa Maria, de estilo barroco (s.XVIII).* Palacio de los Montcada.

• Convento de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya,

 SITUACIÓ La casa trinitària d’Avinganya es troba a 2 km al sud-oest de la vila de Seròs. CRONOLOGIA Torre agropecuària. Segles XI- XII. Casa i monestir trinitari. Segles XIII-XIX Centre d’Arqueologia. A partir de 1996. INTERVENCIONS Des del desembre de l’any 1986 fins a l’any 2000, la direcció de l’excavació ha estat portada a terme per Joana Xandri, del Servei d’Arqueologia de l’IEI, exceptuant la campanya entre els mesos de gener i abril de l’any 1989, que fou dirigida per Josep Medina, també membre del Servei d’Arqueologia de l’IEI. DESCRIPCIÓ El conjunt monàstic d’Avinganya té dues parts ben diferenciades, tant funcionalment com estilísticament. Per un costat, tenim l’àrea religiosa, formada pel temple i el campanar. La seva cronologia va des dels inicis del convent, al segle XIII, fins a la darrera etapa, segles XVII-XVIII, passant per la part més monumental del segle XV, que és del més pur estil gòtic. Per l’altre, tenim l’àrea residencial de la comunitat religiosa, formada pel claustre i les edificacions que l’envolten per l’est, el sud i l’oest; amb una cronologia dels segles XVII-XVIII, a excepció de la zona oriental del claustre, on hi ha encara en peu un parament gòtic i probablement les restes de la primera torre islàmica. Des de l’inici de la recuperació d’Avinganya i de la investigació arqueològica l’any 1986 fins al moment, s’ha intervingut a l’interior del temple, a l’interior del campanar, a les ales nord i oest del claustre, a la planta semisubterrània i al primer pis de l’edifici residencial del costat oest, a la possible torre islàmica que es troba a l’est del conjunt monacal, a l’edifici del sector meridional de la zona residencial, al sud del recinte claustral i al costat NE del monestir a l’exterior del conjunt monàstic. 

• [[Yacimiento arqueológico del Bovalar]], con restos paleocristianos y visigodos.
• Necrópolis de campos de urnas de Roques de Sant Formatge i Pedrós.

.Montmaneu

 El tossal de Montmaneu és el sostre del Segrià, amb una altura de 494 m. Les vistes abasten el pla de Lleida, la serra de Picarda, el Segre i les terres de Mequinensa i la franja de ponent separades per l'Ebre. Des de la vila de Seròs surten diversos itineraris per accedir-hi, ja sigui amb BTT, cotxe 4X4 o bé a peu. Aquests itineraris estan indicats en cartells anunciatius dins del municipi, i també durant el recorregut hi ha senyalitzacions.

Bibliografía

• Varios (1989). Guía de Catalunya. Todos los pueblos y todas las comarcas. Barcelona, Caixa de Catalunya. ISBN 84-87135-01-3. 

Galería fotográfica

• 

  Iglesia parroquial de Seròs

• 

  Monasterio de Avinganya en Seròs

Enlaces externos

• Página web del Ayuntamiento
• Información de la Generalidad de Cataluña
• Información del Instituto de Estadística de Cataluña